jueves, 27 de noviembre de 2014





SINSAJO

El passat cap de setmana, vaig anar al cine a veure una pel·lícula, que feia temps que estava en ganes de veure-la, aquesta pel·lícula s'anomena Sinsajo, amb els protagonistes: Peeta Mellark, Katniss Everdeen, Finnik Odair, Johanna Mason, Annie Cresta, Gale Hawthorne, presidenta Alma Coin, presidente Coriolanus Snow.



                                      
PETTA MELLARK                    KATNISS EVERDEEN                      


 



JOHANNA MASON



FINNIK ODAIR



    

ALMA COIN                                                          ANNIE CRESTA
              




GALE HAWTHRONE                             COROLIOLANUS SNOW






Em pareixen impresionants els efectes especials en aquesta saga de pel·lícules, a més em va agradar molt l'actitud de Katniss a l'hora de protegir a la seua familia, i a l'hora de representar els drets de tots els ciutadans...
En aquesta pel·lícula, representa que no sempre “el Capitolio” (l'Estat) té el poder i que la societat es pot oposar a ells.

També el que agrada és que no sols tracta de ciència ficció, sinó mescla també altres temes.









sábado, 22 de noviembre de 2014




EL MILLOR QUE HI HA

En aquesta vida hi han coses bones i no tant bones, però jo vaig a fixar-me més en les bones...
Hi ha una frase que diu “Todo lo bueno se acava” , sí be... tot el bo s'acava, però per a que arrive algo millor, exepte una cosa, l'amor dels uelos o dels pares, podran faltar algun dia, però eixe amor mai s'acavarà, està sempre ahí sempre...

La cosa és que per moltes disputes i baralles que hi tingam, eixe amor mai s'en va, perquè els pares/mares i els uelos/ueles et van voler duran 9 mesos, duran 9 llargs mesos, sense saber com eres, ni que t'agrada, sense saber si eres lleig o guapo, si eres alt o baixet , sense saber si eres gros o flac.

I per això que aquestes persones són les que ens han senyat tot el que saben, no els podem retraure res, perque... ells són unes de les poques persones que sempre estaràn ahi, i si al final del nostre camí ja no estan, d'alguna manera sempre estarn al menys al nostre cap, als nostres somnis.

A qui sino, agrairli-ho tot? Primer que tot als uelos, aquelles persones que no deurien morir mai, perque que injusticia, no? Que ells ens vegen naixer i creixer, i que nosaltres els tingam que veure com se'n van, i com no, als pares, perquè a qui no li agrada veure riure als seus pares, i més encara per alguna cosa que has fet o que has dit, que aquell xicotet detall els faja per un segon riure.