DIA A L'IES JOSEP SEGRELLES

El dia 22/11/14 a l'institut IES JOSEP SEGRELLES es va celebrar el final del trimestre amb una desfilada de disfresses que va discórrer per l'Avinguda de la Fira, en què es van disfressar els alumnes dels cicles formatius i els mestres de centre, anaven disfressats dels emoticones del WhatsApp.

Després a les 10.00-10.30 va haver un esmorzar organitzat pels alumnes de 4ESO, per col·laborar al viatge de final d'ESO, hi havien coques, pastissos, magdalenes, suc i chocolate calent, tot fet pels seus familiars.

També hi van hi haure activitats esportives, jocs tradicionals, tallers preparats per l'alumnat de Cicles...
i finalment a les 12.00-12.30 es van lliurar els premis.

Así vos deixe una foto de alguns dels alumnes i un participant (professor) en la carrera:

SINSAJO

El passat cap de setmana, vaig anar al cine a veure una pel·lícula, que feia temps que estava en ganes de veure-la, aquesta pel·lícula s'anomena Sinsajo, amb els protagonistes: Peeta Mellark, Katniss Everdeen, Finnik Odair, Johanna Mason, Annie Cresta, Gale Hawthorne, presidenta Alma Coin, presidente Coriolanus Snow.

                                      

PETTA MELLARK                    KATNISS EVERDEEN                      

 



JOHANNA MASON

FINNIK ODAIR

    

ALMA COIN                                                          ANNIE CRESTA

              

GALE HAWTHRONE                             COROLIOLANUS SNOW






Em pareixen impresionants els efectes especials en aquesta saga de pel·lícules, a més em va agradar molt l'actitud de Katniss a l'hora de protegir a la seua familia, i a l'hora de representar els drets de tots els ciutadans...

En aquesta pel·lícula, representa que no sempre “el Capitolio” (l'Estat) té el poder i que la societat es pot oposar a ells.

També el que agrada és que no sols tracta de ciència ficció, sinó mescla també altres temes.

EL MILLOR QUE HI HA

En aquesta vida hi han coses bones i no tant bones, però jo vaig a fixar-me més en les bones...

Hi ha una frase que diu “Todo lo bueno se acava” , sí be... tot el bo s'acava, però per a que arrive algo millor, exepte una cosa, l'amor dels uelos o dels pares, podran faltar algun dia, però eixe amor mai s'acavarà, està sempre ahí sempre...

La cosa és que per moltes disputes i baralles que hi tingam, eixe amor mai s'en va, perquè els pares/mares i els uelos/ueles et van voler duran 9 mesos, duran 9 llargs mesos, sense saber com eres, ni que t'agrada, sense saber si eres lleig o guapo, si eres alt o baixet , sense saber si eres gros o flac.

I per això que aquestes persones són les que ens han senyat tot el que saben, no els podem retraure res, perque... ells són unes de les poques persones que sempre estaràn ahi, i si al final del nostre camí ja no estan, d'alguna manera sempre estarn al menys al nostre cap, als nostres somnis.

A qui sino, agrairli-ho tot? Primer que tot als uelos, aquelles persones que no deurien morir mai, perque que injusticia, no? Que ells ens vegen naixer i creixer, i que nosaltres els tingam que veure com se'n van, i com no, als pares, perquè a qui no li agrada veure riure als seus pares, i més encara per alguna cosa que has fet o que has dit, que aquell xicotet detall els faja per un segon riure.

JÚLIA //ISABEL-CLARA SIMÓ//

JÚLIA

Júlia és el títol de la primera novel·la de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, i va ser editada per primera volta l'any 1983. Quatre anys abans havia editat el llibre de contes És quan miro que hi veig clar (obra guanyadora del Víctor Català el 1978)

Júlia és una novel.la que hi té una part de ficció i l'altra part de realitat.

Explica la Revolució del petroli a Alcoi i la vida  al mon de l'indústria, per part dels obrers (classe pobra) i per part dels senyors o els amos ( classe rica)

Júlia era una chica que pertanyia a un grup social pobre, però ella volia comportar-se com si no ho fora (vestia bé, era una chica molt aseada) i anava a treballar a una fàbrica. Júlia va comensar a recordar a son pare,que va morir a la presó d'Alacant, que el van acusar per matar a Pelletes, alcalde d'Alcoi, que es deia així perquè en la seua comunió portava un pantaló de pell, i es va arrastrar per el fang i li se van quedar amb pelletes.  Júlia i Rafelet(novio i promés de Júlia) van anar a visitar a Conillet ( tio de Rafelet) per a que els contara coses del pare de Júia.

Josep Romeu (l'amo de la fàbrica on treballa Júlia) va convidar a Júlia a dinar, i li proposa matrimoni. Ella de seguida li ho va contar a sa mare Vicenta. La mare de Júlia va anar d'amagades a parlar amb l'amo, per a aclarir tots els lios de la boda. Com en la fàbrica es burlaven de Júlia, cantant-li una canso, l'amo no volia que anara a treballar, però que iual cobraría.

El dia següent va anar a la fàbrica per a contarli-ho a Rafelet, i a partir d'ahí ja no hi va tornar com a obrera...

Vicenta i Júlia van anar a casa de Josep Romeu per a parlar de la boda i de les seues condicions, Vicenta es va quedar parlant en Josep, mentre Júlia se'n va anar a parlar amb Dolors (la sogra de Josep  Romeu) i s'entera de que per a casar-se,  s'ha de castrar per a no poder tindre fills amb l'amo.

Es van casar i se'n van anar de viatges de noces. Quan tornen, Júlia va voler ser la mestressa de la casa i el seu home li ho va consentir. Júlia obliga al fill gran, Josep , que deixe d'enganyar a son pare, perque ella sap que en València no esta estudian i que havia deixat prenyada a la novia, i li diu a Miquel ( l'amo es pensa que és fill seu, però no és així, es fill de Cecília, dona difunta de Josep Romeu, i el pare de Josep Romeu, per accident) que s'espavile... I com volien destrosar el nou matrimoni de son pare , Miquel es va inventar que entre Júlia i Lluis (amic de Josep i mestre de Júlia) hi havia alguna història.

Júlia i Josep se'n van anar de viatge a Barcelona, van anar a veure com despegava un globus terraqui , Júlia va pedre a Josep entre la multitud, i un altre home la va agafar per l'esquena i la va besar i ella en aquell moment es va sentir una dona. Quan tornàren de Barcelona, Júlia va anar a visitar Vicenta, i li va dir que anaven a començar a pasar una serie de desgràcies al seu voltant, va apareixer un cadaver ahorcat, Vicenta va caure per les escales i va morir, Dolors estava morta al llit, però li seguien donant de menjar... , Josep Romeu va morir de vell, Josepet se'n va anar a les Amèriques i Júlia es va enterar que... Rafelet desde que el va dixar va comensar a veure i ja no es podia encarregar de sa casa, i no el contractaven en ningún treball, perquè era alcohòlic, se'n va anar a Cuba i va morir.

Júlia va veure que la fàbrica li se'n anava de les mans i va cridar a Josepet que tornara per a que l'ajudara... i aquest quan torna li diu que la volia.

Júlia anava a cumplir 40 anys, i volia el seu aniversari sols amb homes, quan van quedar per a celebrar-ho, van començar a discutir de política etc, fins que es van quedar, ella, Júlia i Josepet, com pensava que molestava se'n  va anar i es van quedar asoles Júlia i Lluis, i ell li va dir que la volia...però ella estava massa afaenada amb la fàbrica i la casa.

Al dia següent eren festes de Moros i Cristians i Júlia es va quedar soles en casa, i li tenia que donar de menjar a la senyora Dolors, però avans de donar-li la tortilla, va anar al despatx de Josep  Romeu i va veure uns documents de la senyora Dolors que hi ficaven els noms dels acusats de l'assassinat de Pelletes, va començar a llegir noms fins que va veure el nom de son pare.

Quan va anar a donarli la tortilla, li la va tirar a la cara, li se va cremar tota, i l'olo roent de la tortilla li va recorrer el cos, cremanli'l.